Pintura roja al Pla E




Aquesta darrera nit, en el marc de la dinàmica
“Capitalisme+crisi=Jovent precari2”, han sigut atacats a Aldaia diferents
panells del Plan E del govern espanyol de Rodríguez Zapatero, que pretén fer
creure al poble treballador en un possible eiximent a la crisi mitjançant
mesures d’ordre públic, quan en realitat el Plan E és tan sols l’expressió
desesperada del PSOE per salvar els mobles i millorar els defectes del
capitalisme. Per a l’acció, s’ha utilitzat pintura roja com a mostra d’oposició
dels socialistes i revolucionaris a les polítiques keynesianes, i s’ha repartit
per les bústies de les barriades una octaveta explicativa de la farsa del Plan
E. La podeu llegir tot a continuació:

 

EL
PLAN E  NO ÉS LA SOLUCIÓ

 

FRONT
A LA CRISI,
ORGANITZACIÓ I RESPOSTA

 

Què
és el Plan E?

El
Plan E és el Plan Español para el Estímulo de la Economía y del Empleo, que
constitueix un paquet de mesures públiques encaminades, suposadament, a
impulsar millores en l’economia, deteriorada per la crisi. Els principals
objectius d’aquestes mesures són, entre d’altres, el suport a empreses i
famílies, la creació de nous llocs de treball, i la modernització de
l’economia. El Plan E està impulsat per l’actual Govern espanyol del PSOE.

 

És
el Plan E beneficiòs per a la classe treballadora?

En
cap cas. Front a la magnitud de la crisi actual i els alts nivells d’atur, el
Govern espanyol es veu en la necessitat de crear nous llocs de treball a molt
curt termini, promocionant obres públiques i acometent inversions locals. El
que ocórre és que aquestes tímides millores només són perceptibles a molt curt
termini i, amb el temps, tornen a destruir-se els llocs de treball i, per tant,
torna a baixar el nivell de vida de les empreses i les famílies. A aquest tipus
de polítiques d’intervenció estatal en el curt termini se les coneix amb el nom
d’economia keynesiana i suposen “pa per a hui i fam per a demà”.  

 

I,
aleshores, per què el PSOE acomet aquest Plan E?

D’una
banda, el PSOE necessita guanyar legitimitat front als ciutadans, per poder
revalidar la majoria a les properes eleccions. Per això, busca mesures urgents,
desesperants i mal fetes. No només això: el PSOE ha adjudicat la concessió
d’obres públiques a les mateixes constructores que han generat la bombolla
especulativa de la construcció i que són culpables de la crisi al nostre país,
la qual cosa demostra els interessos econòmics d’una burgesia entemada en
acumular beneficis.

 

Què
puc fer, com a treballador, per fer front a la crisi?

Les
crisis són inherents al sistema econòmic capitalista. No es pot lluitar contra
una crisi per a tornar a situar el capitalisme en el correcte funcionament, ja
que és precisament el capitalisme un model econòmic que ens perjudica als treballadors,
en considerar-nos mera força productiva al servei dels interessos de les grans
empreses. Més que lluitar per fer front a la crisi o a les crisis, cal lluitar
per la consecució d’un model econòmic de signe socialista que permeta acabar
amb les desigualtats i que avance cap a la distribució de la riquesa. La lluita
s’ha de realitzar mitjançant l’organització de la classe treballadora en
assemblees, ateneus, organitzacions, sindicats, etc… El jovent ha de prendre
part activa d’aquesta resposta i erigir-se com la vanguarda dels interessos de
la classe obrera.

AJ
L’AIXADA                                                   
                                         ajlaixada.bloc.cat



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.