Atur a la comarca

L’Assemblea de Joves de l’Horta Sud L’Aixada-CAJEI ha elaborat un informe on es mostren algunes dades d’interés sobre la desocupació a la comarca. Aquestes dades, extretes d’entitats oficials i fetes públiques al llarg del 2009, revelen la preocupant situació i posen en primer pla la mala gestió de la classe política en relació a la crisi econòmica.

Tot seguit, podeu llegir l’informe sencer. 

[@more@]

 

MENTIDERS, FARSANTS,
FALSOS, POCAVERGONYES

 




 

L’Assemblea de Joves de L’Horta Sud L’Aixada (CAJEI) vol
reflexionar al voltant de les dades oficials sobre l’atur a la nostra comarca,
a l’Horta Sud, el darrer any. Tot seguit, mostrem l’evolució del nombre d’aturats
a la comarca durant tot l’any 2009:
 

 

Gener: 45.130

Febrer: 48.302

Març: 49.889

Abril: 51.159

Maig: 51.263

Juny: 51.275

Juliol: 51.421

Agost: 53.401

Setembre: 53.938

Octubre: 54.450

Novembre: 55.265

Desembre: 56.319

Les dades parlen per si mateixes; a mesura que l’any ha
anat avançant, el nombre d’aturats i aturades a la comarca s’ha incrementat.
Durant tot l’any, s’ha passat dels 45130 aturats de gener als 56319 de
desembre, el que suposa un augment de més de 10000 persones aturades en dotze
mesos. No hi ha hagut cap mes en què s’haja produït un descens de l’atur.

L’anàlisi d’aquestes dades confirma, per si les coses
encara no estaven clares, la pocavergonya i el cinisme dels polítics que ens
governen, tant a nivell estatal com a nivell autonòmic com a nivell municipal.
Recordem algunes qüestions a tenir en compte: l’any s’encetava amb la
presentació del Plan E (Plan Español para el estímulo de la economía
y el empleo
), una aposta del govern espanyol de José Luis Rodríguez
Zapatero per fer front a la crisi i per modernitzar l’economia. Així es
presentava el Plan E i els seus
objectius de cara a la societat:

“Como resultado
de su dependencia exterior, la economía española, y en especial el mercado
laboral, se ha deteriorado de forma muy importante en este periodo. El número
de desempleados ha crecido en 1,4 millones de trabajadores en el último año y
la tasa de paro se sitúa cerca del 18% de la población activa. La
recuperación del empleo es, por tanto, nuestro principal objetivo
: el
del Gobierno y el de toda la sociedad.”
 




L’objectiu del govern del PSOE, la recuperació de l’ocupació,
no ha estat fins ara acomplert. Però ni de bon tros. Les dades de l’atur a
l’Horta Sud palesen una greu situació en l’economia: l’atur no ha deixat de
créixer durant tot el 2009. Fixem-nos que les mesures del Plan E, que es presentaven com a garantidores de creació de llocs
de treball, ni tan sols han acomplert la seua funció en els mesos d’estiu. Sí
que és cert que s’aprecia, entre els mesos d’abril, maig, juny i juliol, una
relativa estabilització de la corva ascendent de l’atur (tot i que aquest no
deixa d’augmentar, ni que siga més tímidament), però la vinguda de l’agost i
del setembre tornen a fer augmentar el nombre d’aturats de manera preocupant.

Aquest fenòmen mostra una realitat ben palpable: les mesures
del Plan E no són més que pegats
temporals per frenar l’augment de la desocupació durant un període de temps
determinat. Unes mesures, per tant, conjunturals, que no responen a una
política d’objectius llargterministes i estructurals. L’Assemblea L’Aixada ja
vam denunciar, cap al mes de juny, les mentides que amagava el Plan E. Ho fèiem mitjançant l’atac amb
pintura roja a alguns panells ubicats a Aldaia i a Torrent. Vet ací el
posicionament de l’assemblea de joves respecte a les mesures governamentals
contra la crisi:

“Front a la magnitud de la
crisi actual i els alts nivells d’atur, el Govern espanyol es veu en la
necessitat de crear nous llocs de treball a molt curt termini, promocionant
obres públiques i acometent inversions locals. El que ocórre és que aquestes
tímides millores només són perceptibles a molt curt termini i, amb el temps,
tornen a destruir-se els llocs de treball i, per tant, torna a baixar el nivell
de vida de les empreses i les famílies. A aquest tipus de polítiques d’intervenció
estatal en el curt termini se les coneix amb el nom d’economia keynesiana i
suposen “pa per a hui i fam per a demà”. 

Mentre el govern espanyol de Zapatero acometia aquestes
reformes sense cap resultat positiu, la Generalitat
Valenciana, sota les sigles d’un Partit Popular comandat per
un corrupte Camps, es llançava a deslegitimar el partit rival amb una
alternativa que anomenaren Plan Confianza.
Així es va presentar aquest projecte que, no ho oblidem, pretenia oposar-se
políticament a les sigles dels PSOE per fer la campanya al País Valencià:
 




 

“Desde la Generalitat hemos
diseñado el Plan Confianza
(
Plan
Especial de Apoyo a la
Inversión Productiva en Municipios de la Comunitat Valenciana
)
,
un conjunto de medidas extraordinarias para hacer frente a la situación
económica actual y generar confianza en las personas y en las empresas. Este
plan, dotado en su conjunto con un total de 2.520 millones de euros, está
compuesto por cuatro Planes Especiales de Apoyo: Plan Especial de Apoyo AL EMPLEO, Plan Especial de Apoyo A LOS
SECTORES PRODUCTIVOS, Plan Especial de Apoyo A LA INVERSIÓN PRODUCTIVA
EN MUNICIPIOS, y Plan Especial de Apoyo FINANCIERO A LAS EMPRESAS.”

El Plan Confianza del Consell, com el Plan E del govern espanyol, ha fracassat
esgarrifosament. Un dels objectius que es marcava, la creació d’ocupació, no
s’ha aconseguit durant el 2009 i és difícil, segons les previsions, que
s’acomplisca el 2010. Les mesures del Plan
E
i del Plan Confianza, pel que
respecta a l’Horta Sud, no nomès no han estat capaces de crear llocs de
treball, sinó que n’han destruït. De fet, la taula que mostra l’evolució de
l’atur l’any 2009 ens presenta al davant, a partir del mes de setembre, un
augment mensual de vora 1000 persones aturades a la comarca.

El Plan E i el Plan Confianza, és a dir, govern espanyol i govern autonòmic, çò és,
PSOE i PP, Zapatero i Camps, han deixat entreveure la manca de responsabilitat per
part dels polítics actuals, així com la seua absoluta incompetència en matèria
econòmica. Mentre els treballadors i treballadores de l’Horta Sud hem vist
augmentar el nostre nivell de precarietat, desesperats per aconseguir qualsevol
feina a qualsevol preu, han anat instal·lant-se als nostres pobles diferents
panells promocionant la inversió de diners, per part de tal o qual govern, en
tal o qual obra pública. Certament, moltes de les obres previstes no han rebut
finançament de l’entitat corresponent o, si finalment l’han rebut, els
beneficis de les inversions han anat a parar a empreses constructores amigues
dels polítics tocades per la greu recessió econòmica.

Però hi
ha més: a banda dels fracassos de les mesures anti-crisi, existeix un altre
factor que palesa definitivament l’existència d’un conflicte de classes al
nostre país. L’Estat espanyol ha injectat ingents quantitats de diners públics
als bancs i caixes d’estalvi més importants, assegurant així que els beneficis
econòmics de la classe empresarial i burgesa no caurien en picat. Així
s’expressava la premsa a finals del 2008:

 




El Gobierno
inyectará al menos 30.000 millones de euros al sistema financiero

El fondo, con cargo al Tesoro, podria alcanzar los 50.000 millones. El
Gobierno comprará "activos de calidad" para impulsar la actividad
económica. Zapatero confirma la decisión de elevar hasta los 100.000 euros la
garantía de los depósitos.

 




El
Gobierno da liquidez a la banca

Rodríguez Zapatero anuncia un fondo de 30.000
millones, ampliable a 50.000, para comprar activos de calidad de bancos y cajas
y que aumentará el crédito a las empresas y a las familias.

La decisió del govern espanyol d’injectar fons
públics al sistema financer estatal responia, segons paraules dels responsables
governamentals, al desig de no fer trontollar el sistema financer. En realitat,
Zapatero s’assegurava així que les empreses espanyoles tingueren accès al
crèdit dels bancs en qualsevol moment, per continuar amb el seu procès
d’acumulació salvatge de benefici econòmic. El PSOE ens venia, d’aquesta
manera, la farsa del “benefici social”, és a dir, ens explicava que la injecció
de diners als bancs i caixes d’estalvi milloraria la situació de les empreses i
dels treballadors.

El temps ha demostrat que no hi ha res de cert en
les paraules de l’executiu espanyol. Les dades són esclaridores: mentre l’atur
no ha deixat de pujar arreu dels Països Catalans (la nostra comarca n’és un bon
reflex), amb tots els problemes de precarietat laboral i familiar que se’n
deriven, les empreses de l’estat espanyol han acabat l’any 2009 augmentant un
30% més el seu patrimoni i les seues rendes de capital. Tenim, per tant,
l’exemple més evident que els polítics actuals, lluny de posicionar-se a favor
del proletariat, decideixen salvar els mobles a les grans constructores i
empreses. Aquestes han acabat l’any amb beneficis; mentrestant, els
treballadors acabem l’any amb més atur, amb menys dret a pensions, amb més
precarietat, amb menys diners per sobreviure…

Qui mereix ací el qualificatiu de progressista i de
socialista? Deixem-ho ben clar: ens governen autèntiques màquines de crear misèria,
immunes al dolor i al patiment de milers i milers de persones. Han demostrat,
ara més que mai, el que són:

 una colla de
mentiders, farsants, falsos i pocavergonyes!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Atur a la comarca

  1. Assemblea de Joves de L’Horta Sud – L’Aixada – Atur a la comarca

Els comentaris estan tancats.

Atur a la comarca

L’Assemblea de Joves de l’Horta Sud L’Aixada-CAJEI ha elaborat un informe on es mostren algunes dades d’interés sobre la desocupació a la comarca. Aquestes dades, extretes d’entitats oficials i fetes públiques al llarg del 2009, revelen la preocupació de la situació i posen en primer pla la mala gestió de la classe política al respecte.

[@more@]






Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4










MENTIDERS, FARSANTS,
FALSOS, POCAVERGONYES

 

L’Assemblea de Joves de L’Horta Sud L’Aixada (CAJEI) vol
reflexionar al voltant de les dades oficials sobre l’atur a la nostra comarca,
a l’Horta Sud, el darrer any. Tot seguit, mostrem l’evolució del nombre d’aturats
a la comarca durant tot l’any 2009:

 

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Set.

Oct.

Nov.

Des.

45130

48302

49889

51159

51263

51275

51421

53401

53938

54450

55265

56319

 

 

Les dades parlen per si mateixes; a mesura que l’any ha
anat avançant, el nombre d’aturats i aturades a la comarca s’ha incrementat.
Durant tot l’any, s’ha passat dels 45130 aturats de gener als 56319 de
desembre, el que suposa un augment de més de 10000 persones aturades en dotze
mesos. No hi ha hagut cap mes en què s’haja produït un descens de l’atur.

 

L’anàlisi d’aquestes dades confirma, per si les coses
encara no estaven clares, la pocavergonya i el cinisme dels polítics que ens
governen, tant a nivell estatal com a nivell autonòmic com a nivell municipal.
Recordem algunes qüestions a tenir en compte: l’any s’encetava amb la
presentació del Plan E (Plan Español para el estímulo de la economía
y el empleo
), una aposta del govern espanyol de José Luis Rodríguez
Zapatero per fer front a la crisi i per modernitzar l’economia. Així es
presentava el Plan E i els seus
objectius de cara a la societat:

 

 






















“Como resultado
de su dependencia exterior, la economía española, y en especial el mercado
laboral, se ha deteriorado de forma muy importante en este periodo. El número
de desempleados ha crecido en 1,4 millones de trabajadores en el último año y
la tasa de paro se sitúa cerca del 18% de la población activa. La
recuperación del empleo es, por tanto, nuestro principal objetivo
: el
del Gobierno y el de toda la sociedad.”

 

L’objectiu del govern del PSOE, la recuperació de l’ocupació,
no ha estat fins ara acomplert. Però ni de bon tros. Les dades de l’atur a
l’Horta Sud palesen una greu situació en l’economia: l’atur no ha deixat de
créixer durant tot el 2009. Fixem-nos que les mesures del Plan E, que es presentaven com a garantidores de creació de llocs
de treball, ni tan sols han acomplert la seua funció en els mesos d’estiu. Sí
que és cert que s’aprecia, entre els mesos d’abril, maig, juny i juliol, una
relativa estabilització de la corva ascendent de l’atur (tot i que aquest no
deixa d’augmentar, ni que siga més tímidament), però la vinguda de l’agost i
del setembre tornen a fer augmentar el nombre d’aturats de manera preocupant.

 

Aquest fenòmen mostra una realitat ben palpable: les mesures
del Plan E no són més que pegats
temporals per frenar l’augment de la desocupació durant un període de temps
determinat. Unes mesures, per tant, conjunturals, que no responen a una
política d’objectius llargterministes i estructurals. L’Assemblea L’Aixada ja
vam denunciar, cap al mes de juny, les mentides que amagava el Plan E. Ho fèiem mitjançant l’atac amb
pintura roja a alguns panells ubicats a Aldaia i a Torrent. Vet ací el
posicionament de l’assemblea de joves respecte a les mesures governamentals
contra la crisi:

 



“Front a la magnitud de la
crisi actual i els alts nivells d’atur, el Govern espanyol es veu en la
necessitat de crear nous llocs de treball a molt curt termini, promocionant
obres públiques i acometent inversions locals. El que ocórre és que aquestes
tímides millores només són perceptibles a molt curt termini i, amb el temps,
tornen a destruir-se els llocs de treball i, per tant, torna a baixar el nivell
de vida de les empreses i les famílies. A aquest tipus de polítiques d’intervenció
estatal en el curt termini se les coneix amb el nom d’economia keynesiana i
suposen “pa per a hui i fam per a demà”. 

 

Mentre el govern espanyol de Zapatero acometia aquestes
reformes sense cap resultat positiu, la Generalitat
Valenciana, sota les sigles d’un Partit Popular comandat per
un corrupte Camps, es llançava a deslegitimar el partit rival amb una
alternativa que anomenaren Plan Confianza.
Així es va presentar aquest projecte que, no ho oblidem, pretenia oposar-se
políticament a les sigles dels PSOE per fer la campanya al País Valencià:

 




“Desde la Generalitat hemos
diseñado el Plan Confianza
(
Plan
Especial de Apoyo a la
Inversión Productiva en Municipios de la Comunitat Valenciana
)
,
un conjunto de medidas extraordinarias para hacer frente a la situación
económica actual y generar confianza en las personas y en las empresas. Este
plan, dotado en su conjunto con un total de 2.520 millones de euros, está
compuesto por cuatro Planes Especiales de Apoyo: Plan Especial de Apoyo AL EMPLEO, Plan Especial de Apoyo A LOS
SECTORES PRODUCTIVOS, Plan Especial de Apoyo A LA INVERSIÓN PRODUCTIVA
EN MUNICIPIOS, y Plan Especial de Apoyo FINANCIERO A LAS EMPRESAS.”

El Plan Confianza del Consell, com el Plan E del govern espanyol, ha fracassat
esgarrifosament. Un dels objectius que es marcava, la creació d’ocupació, no
s’ha aconseguit durant el 2009 i és difícil, segons les previsions, que
s’acomplisca el 2010. Les mesures del Plan
E
i del Plan Confianza, pel que
respecta a l’Horta Sud, no nomès no han estat capaces de crear llocs de
treball, sinó que n’han destruït. De fet, la taula que mostra l’evolució de
l’atur l’any 2009 ens presenta al davant, a partir del mes de setembre, un
augment mensual de vora 1000 persones aturades a la comarca.

 

El Plan E i el Plan Confianza, és a dir, govern espanyol i govern autonòmic, çò és,
PSOE i PP, Zapatero i Camps, han deixat entreveure la manca de responsabilitat per
part dels polítics actuals, així com la seua absoluta incompetència en matèria
econòmica. Mentre els treballadors i treballadores de l’Horta Sud hem vist
augmentar el nostre nivell de precarietat, desesperats per aconseguir qualsevol
feina a qualsevol preu, han anat instal·lant-se als nostres pobles diferents
panells promocionant la inversió de diners, per part de tal o qual govern, en
tal o qual obra pública. Certament, moltes de les obres previstes no han rebut
finançament de l’entitat corresponent o, si finalment l’han rebut, els
beneficis de les inversions han anat a parar a empreses constructores amigues
dels polítics tocades per la greu recessió econòmica.

Però hi
ha més: a banda dels fracassos de les mesures anti-crisi, existeix un altre
factor que palesa definitivament l’existència d’un conflicte de classes al
nostre país. L’Estat espanyol ha injectat ingents quantitats de diners públics
als bancs i caixes d’estalvi més importants, assegurant així que els beneficis
econòmics de la classe empresarial i burgesa no caurien en picat. Així
s’expressava la premsa a finals del 2008:

 




El Gobierno
inyectará al menos 30.000 millones de euros al sistema financiero

El fondo, con cargo al Tesoro, podria alcanzar los 50.000 millones. El
Gobierno comprará "activos de calidad" para impulsar la actividad
económica. Zapatero confirma la decisión de elevar hasta los 100.000 euros la
garantía de los depósitos




El
Gobierno da liquidez a la banca

Rodríguez Zapatero anuncia un fondo de 30.000
millones, ampliable a 50.000, para comprar activos de calidad de bancos y cajas
y que aumentará el crédito a las empresas y a las familias.

 

La decisió del govern espanyol d’injectar fons
públics al sistema financer estatal responia, segons paraules dels responsables
governamentals, al desig de no fer trontollar el sistema financer. En realitat,
Zapatero s’assegurava així que les empreses espanyoles tingueren accès al
crèdit dels bancs en qualsevol moment, per continuar amb el seu procès
d’acumulació salvatge de benefici econòmic. El PSOE ens venia, d’aquesta
manera, la farsa del “benefici social”, és a dir, ens explicava que la injecció
de diners als bancs i caixes d’estalvi milloraria la situació de les empreses i
dels treballadors.

El temps ha demostrat que no hi ha res de cert en
les paraules de l’executiu espanyol. Les dades són esclaridores: mentre l’atur
no ha deixat de pujar arreu dels Països Catalans (la nostra comarca n’és un bon
reflex), amb tots els problemes de precarietat laboral i familiar que se’n
deriven, les empreses de l’estat espanyol han acabat l’any 2009 augmentant un
30% més el seu patrimoni i les seues rendes de capital. Tenim, per tant,
l’exemple més evident que els polítics actuals, lluny de posicionar-se a favor
del proletariat, decideixen salvar els mobles a les grans constructores i
empreses. Aquestes han acabat l’any amb beneficis; mentrestant, els
treballadors acabem l’any amb més atur, amb menys dret a pensions, amb més
precarietat, amb menys diners per sobreviure…

Qui mereix ací el qualificatiu de progressista i de
socialista? Deixem-ho ben clar: ens governen autèntiques màquines de crear misèria,
immunes al dolor i al patiment de milers i milers de persones. Han demostrat,
ara més que mai, el que són:

 

una colla de
mentiders, farsants, falsos i pocavergonyes!



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.