Tweet

PREUS

Bus: 4 euros

Bus+Dinar: 9 euros

Bus+Dinar+Entrada concert nit: 14 euros

Anima-t’hi!

Tweet

L’abril és un mes de lluites intensificades. L’1 de Maig ja està a tocar i l’Assemblea de Joves de l’Horta Sud ja hi pensa. Enguany, L’Aixada acudirà a la manifestació que se celebrarà a Canals (La Costera) per reivindicar la dignitat del poble treballador junt amb altres desenes de col·lectius juvenils del País Valencià. De moment, les parets de la comarca ja criden a la convocatòria i insten a la classe treballadora a denunciar el sistema capitalista, responsable de la crisi econòmica actual que ens ha abocat a límits insostenibles d’atur i precarietat.

Tweet

Tot seguit, podeu llegir l’informe sencer. 

[@more@]

MENTIDERS, FARSANTS,
FALSOS, POCAVERGONYES

L’Assemblea de Joves de L’Horta Sud L’Aixada (CAJEI) vol
reflexionar al voltant de les dades oficials sobre l’atur a la nostra comarca,
a l’Horta Sud, el darrer any. Tot seguit, mostrem l’evolució del nombre d’aturats
a la comarca durant tot l’any 2009: 

Gener: 45.130

Febrer: 48.302

Març: 49.889

Abril: 51.159

Maig: 51.263

Juny: 51.275

Juliol: 51.421

Agost: 53.401

Setembre: 53.938

Octubre: 54.450

Novembre: 55.265

Desembre: 56.319

Les dades parlen per si mateixes; a mesura que l’any ha
anat avançant, el nombre d’aturats i aturades a la comarca s’ha incrementat.
Durant tot l’any, s’ha passat dels 45130 aturats de gener als 56319 de
desembre, el que suposa un augment de més de 10000 persones aturades en dotze
mesos. No hi ha hagut cap mes en què s’haja produït un descens de l’atur.

L’anàlisi d’aquestes dades confirma, per si les coses
encara no estaven clares, la pocavergonya i el cinisme dels polítics que ens
governen, tant a nivell estatal com a nivell autonòmic com a nivell municipal.
Recordem algunes qüestions a tenir en compte: l’any s’encetava amb la
presentació del Plan E (Plan Español para el estímulo de la economía
y el empleo), una aposta del govern espanyol de José Luis Rodríguez
Zapatero per fer front a la crisi i per modernitzar l’economia. Així es
presentava el Plan E i els seus
objectius de cara a la societat:

“Como resultado
de su dependencia exterior, la economía española, y en especial el mercado
laboral, se ha deteriorado de forma muy importante en este periodo. El número
de desempleados ha crecido en 1,4 millones de trabajadores en el último año y
la tasa de paro se sitúa cerca del 18% de la población activa. La
recuperación del empleo es, por tanto, nuestro principal objetivo: el
del Gobierno y el de toda la sociedad.” 

L’objectiu del govern del PSOE, la recuperació de l’ocupació,
no ha estat fins ara acomplert. Però ni de bon tros. Les dades de l’atur a
l’Horta Sud palesen una greu situació en l’economia: l’atur no ha deixat de
créixer durant tot el 2009. Fixem-nos que les mesures del Plan E, que es presentaven com a garantidores de creació de llocs
de treball, ni tan sols han acomplert la seua funció en els mesos d’estiu. Sí
que és cert que s’aprecia, entre els mesos d’abril, maig, juny i juliol, una
relativa estabilització de la corva ascendent de l’atur (tot i que aquest no
deixa d’augmentar, ni que siga més tímidament), però la vinguda de l’agost i
del setembre tornen a fer augmentar el nombre d’aturats de manera preocupant.

Aquest fenòmen mostra una realitat ben palpable: les mesures
del Plan E no són més que pegats
temporals per frenar l’augment de la desocupació durant un període de temps
determinat. Unes mesures, per tant, conjunturals, que no responen a una
política d’objectius llargterministes i estructurals. L’Assemblea L’Aixada ja
vam denunciar, cap al mes de juny, les mentides que amagava el Plan E. Ho fèiem mitjançant l’atac amb
pintura roja a alguns panells ubicats a Aldaia i a Torrent. Vet ací el
posicionament de l’assemblea de joves respecte a les mesures governamentals
contra la crisi:

“Front a la magnitud de la
crisi actual i els alts nivells d’atur, el Govern espanyol es veu en la
necessitat de crear nous llocs de treball a molt curt termini, promocionant
obres públiques i acometent inversions locals. El que ocórre és que aquestes
tímides millores només són perceptibles a molt curt termini i, amb el temps,
tornen a destruir-se els llocs de treball i, per tant, torna a baixar el nivell
de vida de les empreses i les famílies. A aquest tipus de polítiques d’intervenció
estatal en el curt termini se les coneix amb el nom d’economia keynesiana i
suposen “pa per a hui i fam per a demà”. 
“

Mentre el govern espanyol de Zapatero acometia aquestes
reformes sense cap resultat positiu, la Generalitat
Valenciana, sota les sigles d’un Partit Popular comandat per
un corrupte Camps, es llançava a deslegitimar el partit rival amb una
alternativa que anomenaren Plan Confianza.
Així es va presentar aquest projecte que, no ho oblidem, pretenia oposar-se
políticament a les sigles dels PSOE per fer la campanya al País Valencià: 

“Desde la Generalitat hemos
diseñado el Plan Confianza
(Plan
Especial de Apoyo a la
Inversión Productiva en Municipios de la Comunitat Valenciana),
un conjunto de medidas extraordinarias para hacer frente a la situación
económica actual y generar confianza en las personas y en las empresas. Este
plan, dotado en su conjunto con un total de 2.520 millones de euros, está
compuesto por cuatro Planes Especiales de Apoyo: Plan Especial de Apoyo AL EMPLEO, Plan Especial de Apoyo A LOS
SECTORES PRODUCTIVOS, Plan Especial de Apoyo A LA INVERSIÓN PRODUCTIVA
EN MUNICIPIOS, y Plan Especial de Apoyo FINANCIERO A LAS EMPRESAS.”

El Plan Confianza del Consell, com el Plan E del govern espanyol, ha fracassat
esgarrifosament. Un dels objectius que es marcava, la creació d’ocupació, no
s’ha aconseguit durant el 2009 i és difícil, segons les previsions, que
s’acomplisca el 2010. Les mesures del Plan
E i del Plan Confianza, pel que
respecta a l’Horta Sud, no nomès no han estat capaces de crear llocs de
treball, sinó que n’han destruït. De fet, la taula que mostra l’evolució de
l’atur l’any 2009 ens presenta al davant, a partir del mes de setembre, un
augment mensual de vora 1000 persones aturades a la comarca.

El Plan E i el Plan Confianza, és a dir, govern espanyol i govern autonòmic, çò és,
PSOE i PP, Zapatero i Camps, han deixat entreveure la manca de responsabilitat per
part dels polítics actuals, així com la seua absoluta incompetència en matèria
econòmica. Mentre els treballadors i treballadores de l’Horta Sud hem vist
augmentar el nostre nivell de precarietat, desesperats per aconseguir qualsevol
feina a qualsevol preu, han anat instal·lant-se als nostres pobles diferents
panells promocionant la inversió de diners, per part de tal o qual govern, en
tal o qual obra pública. Certament, moltes de les obres previstes no han rebut
finançament de l’entitat corresponent o, si finalment l’han rebut, els
beneficis de les inversions han anat a parar a empreses constructores amigues
dels polítics tocades per la greu recessió econòmica.

Però hi
ha més: a banda dels fracassos de les mesures anti-crisi, existeix un altre
factor que palesa definitivament l’existència d’un conflicte de classes al
nostre país. L’Estat espanyol ha injectat ingents quantitats de diners públics
als bancs i caixes d’estalvi més importants, assegurant així que els beneficis
econòmics de la classe empresarial i burgesa no caurien en picat. Així
s’expressava la premsa a finals del 2008:

El Gobierno
inyectará al menos 30.000 millones de euros al sistema financiero

El fondo, con cargo al Tesoro, podria alcanzar los 50.000 millones. El
Gobierno comprará "activos de calidad" para impulsar la actividad
económica. Zapatero confirma la decisión de elevar hasta los 100.000 euros la
garantía de los depósitos.

Rodríguez Zapatero anuncia un fondo de 30.000
millones, ampliable a 50.000, para comprar activos de calidad de bancos y cajas
y que aumentará el crédito a las empresas y a las familias.

La decisió del govern espanyol d’injectar fons
públics al sistema financer estatal responia, segons paraules dels responsables
governamentals, al desig de no fer trontollar el sistema financer. En realitat,
Zapatero s’assegurava així que les empreses espanyoles tingueren accès al
crèdit dels bancs en qualsevol moment, per continuar amb el seu procès
d’acumulació salvatge de benefici econòmic. El PSOE ens venia, d’aquesta
manera, la farsa del “benefici social”, és a dir, ens explicava que la injecció
de diners als bancs i caixes d’estalvi milloraria la situació de les empreses i
dels treballadors.

El temps ha demostrat que no hi ha res de cert en
les paraules de l’executiu espanyol. Les dades són esclaridores: mentre l’atur
no ha deixat de pujar arreu dels Països Catalans (la nostra comarca n’és un bon
reflex), amb tots els problemes de precarietat laboral i familiar que se’n
deriven, les empreses de l’estat espanyol han acabat l’any 2009 augmentant un
30% més el seu patrimoni i les seues rendes de capital. Tenim, per tant,
l’exemple més evident que els polítics actuals, lluny de posicionar-se a favor
del proletariat, decideixen salvar els mobles a les grans constructores i
empreses. Aquestes han acabat l’any amb beneficis; mentrestant, els
treballadors acabem l’any amb més atur, amb menys dret a pensions, amb més
precarietat, amb menys diners per sobreviure…

Qui mereix ací el qualificatiu de progressista i de
socialista? Deixem-ho ben clar: ens governen autèntiques màquines de crear misèria,
immunes al dolor i al patiment de milers i milers de persones. Han demostrat,
ara més que mai, el que són:

 una colla de
mentiders, farsants, falsos i pocavergonyes!

Tweet

[@more@]

Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4

MENTIDERS, FARSANTS,
FALSOS, POCAVERGONYES

L’Assemblea de Joves de L’Horta Sud L’Aixada (CAJEI) vol
reflexionar al voltant de les dades oficials sobre l’atur a la nostra comarca,
a l’Horta Sud, el darrer any. Tot seguit, mostrem l’evolució del nombre d’aturats
a la comarca durant tot l’any 2009:

Les dades parlen per si mateixes; a mesura que l’any ha
anat avançant, el nombre d’aturats i aturades a la comarca s’ha incrementat.
Durant tot l’any, s’ha passat dels 45130 aturats de gener als 56319 de
desembre, el que suposa un augment de més de 10000 persones aturades en dotze
mesos. No hi ha hagut cap mes en què s’haja produït un descens de l’atur.

L’anàlisi d’aquestes dades confirma, per si les coses
encara no estaven clares, la pocavergonya i el cinisme dels polítics que ens
governen, tant a nivell estatal com a nivell autonòmic com a nivell municipal.
Recordem algunes qüestions a tenir en compte: l’any s’encetava amb la
presentació del Plan E (Plan Español para el estímulo de la economía
y el empleo), una aposta del govern espanyol de José Luis Rodríguez
Zapatero per fer front a la crisi i per modernitzar l’economia. Així es
presentava el Plan E i els seus
objectius de cara a la societat:

“Como resultado
de su dependencia exterior, la economía española, y en especial el mercado
laboral, se ha deteriorado de forma muy importante en este periodo. El número
de desempleados ha crecido en 1,4 millones de trabajadores en el último año y
la tasa de paro se sitúa cerca del 18% de la población activa. La
recuperación del empleo es, por tanto, nuestro principal objetivo: el
del Gobierno y el de toda la sociedad.”

L’objectiu del govern del PSOE, la recuperació de l’ocupació,
no ha estat fins ara acomplert. Però ni de bon tros. Les dades de l’atur a
l’Horta Sud palesen una greu situació en l’economia: l’atur no ha deixat de
créixer durant tot el 2009. Fixem-nos que les mesures del Plan E, que es presentaven com a garantidores de creació de llocs
de treball, ni tan sols han acomplert la seua funció en els mesos d’estiu. Sí
que és cert que s’aprecia, entre els mesos d’abril, maig, juny i juliol, una
relativa estabilització de la corva ascendent de l’atur (tot i que aquest no
deixa d’augmentar, ni que siga més tímidament), però la vinguda de l’agost i
del setembre tornen a fer augmentar el nombre d’aturats de manera preocupant.

Aquest fenòmen mostra una realitat ben palpable: les mesures
del Plan E no són més que pegats
temporals per frenar l’augment de la desocupació durant un període de temps
determinat. Unes mesures, per tant, conjunturals, que no responen a una
política d’objectius llargterministes i estructurals. L’Assemblea L’Aixada ja
vam denunciar, cap al mes de juny, les mentides que amagava el Plan E. Ho fèiem mitjançant l’atac amb
pintura roja a alguns panells ubicats a Aldaia i a Torrent. Vet ací el
posicionament de l’assemblea de joves respecte a les mesures governamentals
contra la crisi:

“Front a la magnitud de la
crisi actual i els alts nivells d’atur, el Govern espanyol es veu en la
necessitat de crear nous llocs de treball a molt curt termini, promocionant
obres públiques i acometent inversions locals. El que ocórre és que aquestes
tímides millores només són perceptibles a molt curt termini i, amb el temps,
tornen a destruir-se els llocs de treball i, per tant, torna a baixar el nivell
de vida de les empreses i les famílies. A aquest tipus de polítiques d’intervenció
estatal en el curt termini se les coneix amb el nom d’economia keynesiana i
suposen “pa per a hui i fam per a demà”. 
“

Mentre el govern espanyol de Zapatero acometia aquestes
reformes sense cap resultat positiu, la Generalitat
Valenciana, sota les sigles d’un Partit Popular comandat per
un corrupte Camps, es llançava a deslegitimar el partit rival amb una
alternativa que anomenaren Plan Confianza.
Així es va presentar aquest projecte que, no ho oblidem, pretenia oposar-se
políticament a les sigles dels PSOE per fer la campanya al País Valencià:

“Desde la Generalitat hemos
diseñado el Plan Confianza
(Plan
Especial de Apoyo a la
Inversión Productiva en Municipios de la Comunitat Valenciana),
un conjunto de medidas extraordinarias para hacer frente a la situación
económica actual y generar confianza en las personas y en las empresas. Este
plan, dotado en su conjunto con un total de 2.520 millones de euros, está
compuesto por cuatro Planes Especiales de Apoyo: Plan Especial de Apoyo AL EMPLEO, Plan Especial de Apoyo A LOS
SECTORES PRODUCTIVOS, Plan Especial de Apoyo A LA INVERSIÓN PRODUCTIVA
EN MUNICIPIOS, y Plan Especial de Apoyo FINANCIERO A LAS EMPRESAS.”

El Plan Confianza del Consell, com el Plan E del govern espanyol, ha fracassat
esgarrifosament. Un dels objectius que es marcava, la creació d’ocupació, no
s’ha aconseguit durant el 2009 i és difícil, segons les previsions, que
s’acomplisca el 2010. Les mesures del Plan
E i del Plan Confianza, pel que
respecta a l’Horta Sud, no nomès no han estat capaces de crear llocs de
treball, sinó que n’han destruït. De fet, la taula que mostra l’evolució de
l’atur l’any 2009 ens presenta al davant, a partir del mes de setembre, un
augment mensual de vora 1000 persones aturades a la comarca.

El Plan E i el Plan Confianza, és a dir, govern espanyol i govern autonòmic, çò és,
PSOE i PP, Zapatero i Camps, han deixat entreveure la manca de responsabilitat per
part dels polítics actuals, així com la seua absoluta incompetència en matèria
econòmica. Mentre els treballadors i treballadores de l’Horta Sud hem vist
augmentar el nostre nivell de precarietat, desesperats per aconseguir qualsevol
feina a qualsevol preu, han anat instal·lant-se als nostres pobles diferents
panells promocionant la inversió de diners, per part de tal o qual govern, en
tal o qual obra pública. Certament, moltes de les obres previstes no han rebut
finançament de l’entitat corresponent o, si finalment l’han rebut, els
beneficis de les inversions han anat a parar a empreses constructores amigues
dels polítics tocades per la greu recessió econòmica.

Però hi
ha més: a banda dels fracassos de les mesures anti-crisi, existeix un altre
factor que palesa definitivament l’existència d’un conflicte de classes al
nostre país. L’Estat espanyol ha injectat ingents quantitats de diners públics
als bancs i caixes d’estalvi més importants, assegurant així que els beneficis
econòmics de la classe empresarial i burgesa no caurien en picat. Així
s’expressava la premsa a finals del 2008:

El Gobierno
inyectará al menos 30.000 millones de euros al sistema financiero

El fondo, con cargo al Tesoro, podria alcanzar los 50.000 millones. El
Gobierno comprará "activos de calidad" para impulsar la actividad
económica. Zapatero confirma la decisión de elevar hasta los 100.000 euros la
garantía de los depósitos

El
Gobierno da liquidez a la banca

Rodríguez Zapatero anuncia un fondo de 30.000
millones, ampliable a 50.000, para comprar activos de calidad de bancos y cajas
y que aumentará el crédito a las empresas y a las familias.

La decisió del govern espanyol d’injectar fons
públics al sistema financer estatal responia, segons paraules dels responsables
governamentals, al desig de no fer trontollar el sistema financer. En realitat,
Zapatero s’assegurava així que les empreses espanyoles tingueren accès al
crèdit dels bancs en qualsevol moment, per continuar amb el seu procès
d’acumulació salvatge de benefici econòmic. El PSOE ens venia, d’aquesta
manera, la farsa del “benefici social”, és a dir, ens explicava que la injecció
de diners als bancs i caixes d’estalvi milloraria la situació de les empreses i
dels treballadors.

El temps ha demostrat que no hi ha res de cert en
les paraules de l’executiu espanyol. Les dades són esclaridores: mentre l’atur
no ha deixat de pujar arreu dels Països Catalans (la nostra comarca n’és un bon
reflex), amb tots els problemes de precarietat laboral i familiar que se’n
deriven, les empreses de l’estat espanyol han acabat l’any 2009 augmentant un
30% més el seu patrimoni i les seues rendes de capital. Tenim, per tant,
l’exemple més evident que els polítics actuals, lluny de posicionar-se a favor
del proletariat, decideixen salvar els mobles a les grans constructores i
empreses. Aquestes han acabat l’any amb beneficis; mentrestant, els
treballadors acabem l’any amb més atur, amb menys dret a pensions, amb més
precarietat, amb menys diners per sobreviure…

Qui mereix ací el qualificatiu de progressista i de
socialista? Deixem-ho ben clar: ens governen autèntiques màquines de crear misèria,
immunes al dolor i al patiment de milers i milers de persones. Han demostrat,
ara més que mai, el que són:

una colla de
mentiders, farsants, falsos i pocavergonyes!

Tweet

L’Assemblea de Joves de l’Horta Sud (L’Aixada) ha denunciat aquest matí
davant la porta del Servei d’Ocupació i Formació (Servef) de Torrent l’alt
nombre d’aturats i aturades a la comarca. Membres de l’assemblea han desplegat
una pancarta on es podia llegir "Front a l’atur, organització i
resposta" acompanyat de la xifra de desocupats i desocupades, segons dades
del mateix Servef en relació al mes de novembre de 2009. El jovent ha repartit
centenars d’octavetes explicatives entre les persones que feien cua. Malgrat la
pluja persistent i la baixa temperatura registrada avui a Torrent, el jovent ha
volgut denunciar, doncs, que la crisi econòmica continua fent estralls i que
les víctimes d’aquest despropòsit són els treballadors i les treballadores.

A continuació, podeu llegir el contingut de l’octaveta repartida.  

[@more@]

55.265
aturats i aturades a l’Horta Sud

El novembre de 2009 ens ha deixat una nova xifra sorprenent a la comarca: 55.265
desocupats i desocupades, el que suposa un augment de vora mil persones més respecte
el mes anterior.  Aquesta dada és clau
per entendre la preocupant situació de milers de persones i famílies que, a
l’Horta Sud, estan patint les crues conseqüències de la crisi econòmica. Una
xifra que encara és més ferotge si sumem altres milers de persones que no estan
incloses a les llistes del Servei Valencià d’Ocupació i Formació però que
igualment són víctimes de l’atur: estudiants, gent que està realitzant cursets
de formació, pensionistes, gent no donada d’alta a les llistes del Servef…

Si filem més prim, les dades del novembre de 2009 a l’Horta Sud ens
deixen amb aquests resultats:

* Per sexes, l’atur afecta 26.724 dones i
28.541 homes.

* El jovent és un dels sectors més afectat.
La desocupació entre el jovent menor de 29 anys arriba a 14.980.

* Només al nostre radi més immediat, les
xifres es disparen. A Torrent, 8.590 persones aturades. A Aldaia, 3.601. I a
Alaquàs, 3.524.

Aquestes dades tan dramàtiques vénen a confirmar que, una vegada més, som
els treballadors i treballadores els qui més afectats estem per la crisi
econòmica. Mentre els governs autonòmic i estatal es llancen acusacions sobre
les gestions econòmiques front a la crisi, la realitat és que nosaltres veiem
perillar la nostra integritat. Estem perdent els nostres llocs de treball,
cobrem quantitats vergonyoses que dificulten arribar a fi de mes, realitzem
dures jornades laborals en fàbriques que no respecten la nostra seguretat, hem
hagut de retallar la comanda d’aliments i productes bàsics per la pujada
constant de preus, el jovent ha de prostituir-se demanant treball a les
Empreses de Treball Temporal…

I front a això, mentre perdem dies en la cua del Servef, l’Estat espanyol,
lluny de promoure polítiques estructurals contra la crisi, i lluny de defensar
els nostres drets més bàsics, s’ha dedicat a injectar diners públics als bancs
i caixes d’estalvi, fent augmentar així els beneficis dels empresaris en
detriment del benefici de la classe treballadora. Per si fóra poc, CCOO i UGT
han mantingut una actitud d’absoluta connivència cap a l’Estat i han
menystingut els interessos del poble treballador, abandonant-los a la sort del
mercat.

Però no estem sols! Front a la vergonya i misèria dels nostres governs
burgesos, els treballadors i les treballadores de l’Horta Sud tenim l’obligació
històrica d’organitzar-nos i combatre les lleis del capitalisme. Cal, per tant,
que ens organitzem en aquells moviments socials més propers a nosaltres i que
tirem endavant una lluita encaminada a deslegitimar els culpables de la crisi,
del capitalisme i de la nostra misèria: els Camps, els Zapatero, els UGT i
CCOO…

La unitat del poble treballador, la nostra millor arma!

Front a la crisi, organització i resposta!

AJ L’Aixada – CAJEI

http://ajlaixada.bloc.cat

Tweet

Ahir, l’Assemblea de Joves de l’Horta  Sud-L’Aixada, va tornar a eixir al
carrer per tal de continuar assenyalant els culpables de la crisi. En aquesta
ocasió, diferents seus d’Empreses de Treball Temporal (ETT) de Torrent i
d’Aldaia van ser assenyalades com a culpables de la precarietat econòmica del
jovent dels Països Catalans. L’assemblea va dipositar unes bosses de fem a les
portes d’aquestes empreses, tot simbolitzant el valor del treball que aquestes
oferten. L’acció va anar acompanyada de l’enganxada d’un cartell on es podia
llegir el següent missatge: “El 62% dels treballadors i les treballadores dels
Països Catalans és mileurista”.

[@more@] 

L’Aixada, mitjançant aquesta acció, pretén
denunciar les miserables condicions de vida a què està abocat el jovent
treballador català, agreujades encara més per la crisi capitalista. La
precarietat forma part de la vida del jovent treballador en un moment en què
l’atur, els salaris inferiors a 1.100 euros i la temporalitat en el treball són
tota una realitat, així com la mancança d’horitzons laborals. Aquesta
precarietat es tradueix en inestabilitat, inseguretat i alteració de la nostra
vida afectiva i de diversió, que també s’han vist temporalitzades. El jovent
som ben conscient que aquesta crisi i totes les seues conseqüències s’emmarquen
en un sistema econòmic que ha demostrat des de ja fa molt de temps que fa
aigües per tots els costats. L’Aixada, així doncs, clamem contra la dominació
d’aquesta burgesia orgullosa, rància i prepotent, que només ens oferta feines
precàries a un sou precari. La nostra alternativa: organitzar-se, lluitar i
véncer.  

Tweet

Aquesta darrera nit, en el marc de la dinàmica
“Capitalisme+crisi=Jovent precari2”, han sigut atacats a Aldaia diferents
panells del Plan E del govern espanyol de Rodríguez Zapatero, que pretén fer
creure al poble treballador en un possible eiximent a la crisi mitjançant
mesures d’ordre públic, quan en realitat el Plan E és tan sols l’expressió
desesperada del PSOE per salvar els mobles i millorar els defectes del
capitalisme. Per a l’acció, s’ha utilitzat pintura roja com a mostra d’oposició
dels socialistes i revolucionaris a les polítiques keynesianes, i s’ha repartit
per les bústies de les barriades una octaveta explicativa de la farsa del Plan
E. La podeu llegir tot a continuació:

[@more@] 

EL
PLAN E  NO ÉS LA SOLUCIÓ

FRONT
A LA CRISI, ORGANITZACIÓ I RESPOSTA

Què
és el Plan E?

El
Plan E és el Plan Español para el Estímulo de la Economía y del Empleo, que
constitueix un paquet de mesures públiques encaminades, suposadament, a
impulsar millores en l’economia, deteriorada per la crisi. Els principals
objectius d’aquestes
mesures són, entre d’altres, el suport a empreses i famílies, la creació de nous
llocs de treball, i la modernització de l’economia. El Plan E està impulsat per l’actual Govern
espanyol del PSOE.

És
el Plan E beneficiòs per a la classe treballadora?

En
cap cas. Front a la magnitud de la crisi actual i els alts nivells d’atur, el Govern
espanyol es veu en la necessitat de crear nous llocs de treball a molt curt
termini, promocionant obres públiques i acometent inversions locals. El que
ocórre és que aquestes tímides millores només són perceptibles a molt curt
termini i, amb el temps, tornen a destruir-se els llocs de treball i, per tant,
torna a baixar el nivell de vida de les empreses i les famílies. A aquest tipus
de polítiques d’intervenció
estatal en el curt termini se les coneix amb el nom d’economia keynesiana
i suposen “pa
per a hui i fam per a demà”. 

I,
aleshores, per què el PSOE acomet aquest Plan E?

D’una banda, el PSOE
necessita guanyar legitimitat front als ciutadans, per poder revalidar la
majoria a les properes eleccions. Per això, busca mesures urgents, desesperants
i mal fetes. No només això: el PSOE ha adjudicat la concessió d’obres públiques a
les mateixes constructores que han generat la bombolla especulativa de la
construcció i que són culpables de la crisi al nostre país, la qual cosa
demostra els interessos econòmics d’una burgesia entemada en acumular beneficis.

Què
puc fer, com a treballador, per fer front a la crisi?

Les
crisis són inherents al sistema econòmic capitalista. No es pot lluitar contra
una crisi per a tornar a situar el capitalisme en el correcte funcionament, ja
que és precisament el capitalisme un model econòmic que ens perjudica als
treballadors, en considerar-nos mera força productiva al servei dels interessos
de les grans empreses. Més que lluitar per fer front a la crisi o a les crisis,
cal lluitar per la consecució d’un model econòmic de signe socialista que permeta acabar
amb les desigualtats i que avance cap a la distribució de la riquesa. La lluita
s’ha de realitzar
mitjançant l’organització
de la classe treballadora en assemblees, ateneus, organitzacions, sindicats,
etc…
El jovent ha de prendre part activa d’aquesta resposta i erigir-se com la vanguarda dels
interessos de la classe obrera.

AJ
L’AIXADA 
ajlaixada.bloc.cat

Tweet

EL
PLAN E  NO ÉS LA SOLUCIÓ

FRONT
A LA CRISI,
ORGANITZACIÓ I RESPOSTA

Què
és el Plan E?

El
Plan E és el Plan Español para el Estímulo de la Economía y del Empleo, que
constitueix un paquet de mesures públiques encaminades, suposadament, a
impulsar millores en l’economia, deteriorada per la crisi. Els principals
objectius d’aquestes mesures són, entre d’altres, el suport a empreses i
famílies, la creació de nous llocs de treball, i la modernització de
l’economia. El Plan E està impulsat per l’actual Govern espanyol del PSOE.

És
el Plan E beneficiòs per a la classe treballadora?

En
cap cas. Front a la magnitud de la crisi actual i els alts nivells d’atur, el
Govern espanyol es veu en la necessitat de crear nous llocs de treball a molt
curt termini, promocionant obres públiques i acometent inversions locals. El
que ocórre és que aquestes tímides millores només són perceptibles a molt curt
termini i, amb el temps, tornen a destruir-se els llocs de treball i, per tant,
torna a baixar el nivell de vida de les empreses i les famílies. A aquest tipus
de polítiques d’intervenció estatal en el curt termini se les coneix amb el nom
d’economia keynesiana i suposen “pa per a hui i fam per a demà”.  

I,
aleshores, per què el PSOE acomet aquest Plan E?

D’una
banda, el PSOE necessita guanyar legitimitat front als ciutadans, per poder
revalidar la majoria a les properes eleccions. Per això, busca mesures urgents,
desesperants i mal fetes. No només això: el PSOE ha adjudicat la concessió
d’obres públiques a les mateixes constructores que han generat la bombolla
especulativa de la construcció i que són culpables de la crisi al nostre país,
la qual cosa demostra els interessos econòmics d’una burgesia entemada en
acumular beneficis.

Què
puc fer, com a treballador, per fer front a la crisi?

Les
crisis són inherents al sistema econòmic capitalista. No es pot lluitar contra
una crisi per a tornar a situar el capitalisme en el correcte funcionament, ja
que és precisament el capitalisme un model econòmic que ens perjudica als treballadors,
en considerar-nos mera força productiva al servei dels interessos de les grans
empreses. Més que lluitar per fer front a la crisi o a les crisis, cal lluitar
per la consecució d’un model econòmic de signe socialista que permeta acabar
amb les desigualtats i que avance cap a la distribució de la riquesa. La lluita
s’ha de realitzar mitjançant l’organització de la classe treballadora en
assemblees, ateneus, organitzacions, sindicats, etc… El jovent ha de prendre
part activa d’aquesta resposta i erigir-se com la vanguarda dels interessos de
la classe obrera.

AJ
L’AIXADA                                                   
                                         ajlaixada.bloc.cat

Tweet

Tweet